DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CABELLERA f.
|| 1. Conjunt dels cabells llargs; cast. cabellera. En una part fan estar la serventa e en laltra la cabellera e les polceres, Metge Somni iii. Així emmantella rossa sa cabellera el cel, Atlàntida i. Ni la meva cabayera [sic] no se pentina per vos, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 314).
|| 2. met. (poèt.) Brancam abundós de fulles. La brisa engronsava les cabelleres sonores dels pins, Pons Llar 70.
|| 3. Conjunt de filaments que formen la flor femella del blat de moro (Cat., Val., Mall.); cast. barbas, cabello.
|| 4. a) Conjunt de les arreletes més primes d'una planta (Camp de Tarr.).—b) Conjunt d'arrels de totes mides que té una planta (Voc. Agr.).
|| 5. Veta que va a cada extremitat del vencill de lligar garbes i serveix per fer el nus (Mall., ap. Rokseth Cult. cér. 96).
|| 6. Planta de la família de les cuscutàcies: Cuscuta epithymum (Val.); cast. barba de capuchino. (V. cabell, || 5). També es diu cabellera d'àngel (Cardó).
|| 7. Cabellera de la Reina: planta de la família de les ficoidees: Mesembryanthemum sativa (or., occ., val.); cast. aguazur.
|| 8. Cabellera de serp: herba que en castellà es diu cola de caballo (Benassal, segons nota de Mn. García Girona). No sabem precisament de quina planta es tracta, perquè en castellà es dóna el nom per cola de caballo a diverses plantes dels gèneres Equisetum i Cachrys.
    Loc.
—Fer sa cabellera a algú: adular-lo, fer-li la bona (Mall.); cast. hacer la barba.
    Fon.: kəbəʎéɾə (pir-or., or.); kabeʎéɾɛ, kabeʎéɾa (occ., val.); kəβəјéɾə (Empordà, Mall.); kəβəéɾə (Men.).
    Intens.:—a) Augm.: cabellerassa, cabellerota.—b) Dim.: cabellereta, cabelleretxa, cabellereua.
    Etim.: derivat de cabell.