DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAGANIU o CAGANIUS m.
|| 1. L'ocellet més petit d'una nierada (or., occ., val., bal.); cast. gurripato.
|| 2. El porcellí més menut d'una ventrada (Mall.); cast. guarino.
|| 3. El fill més petit d'un matrimoni (or., occ., val., bal.); cast. tato, redrojo, benjamín. Es caganiu riguent, Ignor. 6. Ella, s'hereu, sa nina y es caganius partirian a les deu, Maura Aygof. 123. (En aquest significat s'usa també com a femení, aplicat a la nena més petita d'una família. Arrima't, la caganiu, ma Paulineta, Berga MT 23).
|| 4. El nen que, jugant a pans d'ordi, quan estiren, ha amollat (Sencelles).
|| 5. Planta de l'espècie Polygonum alpinum (Meranges, ap. Masclans Pl. 68).
|| 6. pl. Habitants de Darnius. És un nom despectiu que els donen els nadius dels pobles veïns.
    Fon.: kaɣəníw (or., mall., eiv.); kaɣaníw (occ., val.); kaɣaníws (Arbeca); kaɣəníws (Empordà, Mall.); kaɣaɾníw (Priorat, Gandesa); kəɣəɾníw (Tarr.).
    Etim.: compost de l'imperatiu de cagar i del substantiu nius.