DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALAVERA (i sa var. canavera).
|| 1. f. Cap d'home o d'animal, reduït als seus ossos; cast. calavera. Sent Macari... trobà una calauera de hom mort, que era testa del cap de un sacerdot, Eximplis, i, 308.
|| 2. f. Conjunt dels ossos d'un home o animal; cast. esqueleto. Sols troba la calavera, com si hagués mort ha cent anys, Picó Engl. 48.
|| 3. m. i adj. Home llibertí; cast. calavera. Tu ets cap buit y calavera, Ignor. 10.
    Fon.: kələβéɾə (pir-or., or.); kalaβéɾa (occ.); kalavéɾa (val.); kələvéɾə, kənəvéɾə (bal.).
    Etim.: insegura. Segons Meyer-Lübke REW 1529, del llatí calvaria, mat. sign. || 1. Segons García de Diego (RFE, vii, 129), del llatí cadāvĕra, plural feminitzat de cadāver.