DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAMPANA f.
|| 1. Instrument de metall, semblant a un vas cilíndric amb la boca més ampla, que està suspès boca per avall i sona per percussió d'un braç mòbil que té en el seu interior o d'un martell exterior; cast. campana. És instrument característic per convocar amb el seu so la gent a l'església, al treball, a una festivitat, etc. En lo sòn del tro e de la campana, Llull Arbre Sc. iii, 69. Vostra letra havem reebuda, la qual fon feta en Saragoça a .XXVI. dies de febrer, a hora de la campana, Epist. Pere 167. Com haguem cobrada aleluya e les campanes tocaren, Muntaner Cròn., c. 297. Mettessen sengles crits, e al colp repicassen les campanes, e hisqués tota la gent de ciutat, Pere IV, Cròn. 64. Ab vn gran so de campanes los meten dauall terra, Villena Vita Chr., c. 216. Ventau, ventau aviat, campanes de l'encontrada, Colom Juven. 29. La campana dels perduts: toc de campana que es feia a l'horabaixa, durant un quart o mitja hora, per guiar els qui s'haguessen perdut pel camp (Ll., Fraga).
|| 2. Campana de la xemeneia: la part inferior d'un fumeral, que baixa eixamplant-se sobre la llar; cast. campana. Ruinosos tinells que arrencavan de la campana d'una agegantada xemeneya, Vilanova Obres, iv, 78.
|| 3. Vas de vidre o de metall, de forma semblant a la d'una campana || 1, que s'aplica boca per avall per cobrir una cosa i preservar-la de la pols, de l'aire, etc.; cast. campana.
|| 4. Vas cilíndric que va ficat al centre de l'escòfera de baix de la premsa de fideus i que és on posen la pasta per premsar-la (Manacor, Llucmajor).
|| 5. Part inferior eixamplada d'un vestit. Calces (o calçons) amb campana: pantalons que tenen la part inferior eixamplada. Amb levití, calsons amb campana y vergueta amb borlins, Ignor. 61.
|| 6. Bata molt folgada que portaven els infants de bolquers (Olot).
|| 7. Flor que té semblança a un vas amb la boca eixamplada, com és ara la flor del lliri; cast. campánula.
|| 8. Planta de la família de les compostes: Inula helenium L. (Cat.); cast. ala, énula. (Per la descripció, V. ala, IV, || 2).
|| 9. Peça de fusta de devés un pam d'alçada, que conté una currioleta per la qual passa una corda que serveix per ajudar al moviment de va-i-ve del pinte del teler (Sineu). Cada teler té dues campanes; també s'anomenen campanarets.
|| 10. Campanes, pl. a) Joc de nois que consisteix a posar se dos d'ells d'esquena un damunt l'altre i fer la volta de campana (Val., Bal.); cast. quebrantahuesos.—b) Altre joc d'infants que es fa d'aquesta manera: un va a comprar campanes, que són altres jugadors; les agafa, prova llur so i les tria, i diu: «ja tornaré a cercar-les». Quan hi torna, les campanes se són convertides en forquetes; també les mercadeja i quan torna a cercar-les són tornades culleres, ganivets, etc.; així segueixen fent canvis fins que es converteixen les campanes en bous, que s'afuen al comprador i el mufen, i ell ho ha de donar a les cames per alliberar-se'n (Manacor).
|| 11. Persona que es dedica a escampar notícies (Mall.). «Ets una campana» (Manacor). Campana de mal so: escampador de males noves (Manacor).
    Loc.—a) Fer una volta de campana: fer una volta completa sobre si mateix.—b) A toc de campana (or., val., bal.) o a so de campana o a pic de campana (Empordà): a hora fixa i amb gran puntualitat.—c) A cada repic de campana: a cada moment, tot sovint (Vilallonga).—d) Fer campana: deixar d'assistir a estudi o al treball, sense motiu justificat; cast. hacer novíllos. Tantes de campanes fetes a l'aula Ruyra Parada 120.—e) Tenir campana: assolir lo que es desitjava (Valls).—f) Oir campanes i no saber a on (Val.), o sentír campanes i no sebre a on (Mall.), o no sebre en quina parròquia (Men.): saber una cosa a mitges, tenir ne una notícia vaga.—g) No conèixer més campanes que les de la mateixa parròquia: no conèixer o no sentir sinó les coses que ens atanyen de prop (Barc.). Veritat és que un no coneix més campanes que les de la mateixa parròquia!, Pons Com an. 173. h) Esser campana grossa: esser persona de gran prestigi o d'alta posició social (Val.).—i) Esser una campana esquerdada: esser malparlat, difamador o brut en el parlar (Llucmajor).—j) Tenir qualcú dins una campana de vidre: tenir-lo molt gelós o ben guardat (Palma).
    Refr.—a) «Tots duim una campana dalt es cap»: vol dir que tots demostram amb les nostres obres el nostre caràcter, encara que no vulguem (Mall.).—b) «Cada campana fa es seu so»: ho diuen per indicar diversitat de parers, que les opinions estan molt dividides (Men.).—c) «Allà on hi ha campanes, hi ha batalls»: vol dir que l'existència d'una cosa suposa la presència de tots els seus adherents i resultats (Val., Mall.). Es diu principalment per significar que allà on hi ha homes hi ha maldat.—d) «Mentres hi haurà campanes, hi haurà dones mundanes» (Men.).—e) «Segons la campana, el so» (Cat.); «Així com és la campana, tal és la batallada» (Val.). Refranys que signifiquen que segons el caràcter de la persona són les seves obres: que de gent bona surten bones obres, i de gent dolenta surten males obres.—f) «A gent orada, campana de fust» (Mall.); «Gent boja, campana de fusta» (Cat.). Vol dir que la gent caparruda cal cridar-la a so de bastonades.
    Fon.: kəmpánə (Casserres, Solsona, Barc., Igualada, Tarr., Ciutadella, Eiv.); kəmpánɛ (Puigcerdà, Maó): kampánɛ (Sort, Organyà, Tremp, Artesa, Balaguer, Pradell, Fraga, Gandesa); kampána (Tamarit, Capsanes, Tortosa, Morella, Cast., Val., Xàtiva, Al., Alg.); сəmpánə (Palma, Manacor); сəmpǽnə (Felanitx).
    Cult. pop.—Hi ha algunes endevinalles per designar enigmàticament les campanes, com és ara: «Una vella amb una dent fa acudir tota la gent» (Alguer). «Al puig d'en Ribes, canten cabrides; quan hi ha un mort, canten més fort» (Empordà). «Dalt es puig d'en Ribes, hi belen cabrides; quan hi ha mort, hi belen més fort» (Mall.).—La gent de Ripoll diu que, quan a la parròquia toquen a bon temps, les campanes diuen: «Bon temps, d'on véns? Del cel. Vina. vina, ja t'hi volem. Mal temps, d'on véns? De l'infern. Marxa, marxa, no t'hi volem» (Catllar, 27 viii-1921).—«A Llofriu, quan mor un ric, toquen dues campanes, i quan mor un pobre, les toquen totes»: és una dita humorística, perquè al campanar de Llofriu només hi ha dues campanes.
    Intens.: a) Augm.: campanassa, campanarra, campanota, campanot.—b) Dim.: campaneta, campanetxa, campanel la, campaneua, campaniua, campanica, campanona, campanó, campanetona, campaneteua, campanetetxa.
    Etim.: del llatí campāna, mat. sign. || 1.