DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CANELLA o CANYELLA (i sa var. ort. ant. canela). f.
I. || 1. Os prim de la cama, i la part més prima d'aquesta (Berguedà, Barc., Igualada, Calasseit, Tortosa, Freginals, Benassal, Vinaròs, Llucena, Castelló, Val., Calp., Mall., Men., Eiv.); cast. canilla, espinilla. Trauli les canelles de tots los quatre peus, Dieç Menesc. ii, 33 vo. Tots los mols de les canelles e de les cames se sanch trahexen, Flos medic. 20. A voltes em fa tenir aigua fins a mitja canella, Massó Croq. 118.
|| 2. Os prim de l'antebraç (Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Ribera del Cinca, Mall.); cast. canilla. Quant lo falco o lo oçell, se trenca alguna canyella de la ala o's trenca la ala tota en redó, Anim. casar 73.
|| 3. Nervi del coll (Ciutadella).
|| 4. Tros de canya o bastonet que es posa a un os romput perquè no s'afluixi l'embenat (Empordà).
II. Aixeta || 1 (Alt Urgell, Pla de Lleida, Fraga, Tamarit, Ribera d'Ebre); cast. grifo, espita. Canyella de cup o bota: canalicula, Nebrija Dict. Quant més se beu del doll de ma canella, Guimerà Poes. 135. Y posanthi una fulla per canella, dexava'ls beure en ella, Verdaguer Fug. 45.
III.   Escorça aromàtica i un poc coenta, procedent de plantes dels gèneres Cinnamomum, Canella i Cassia lignea, de color terrós vermellenc, que s'usa com a espícies per aromatitzar i assaborir els aguiats; cast. canela. Carga de canela, doc. a. 1249 (RLR, iv, 247). Indi, canella e vermelo, doc. any 1295 (RLR, v, 86). Dix la canella que estava en la escudella del rey, Llull Arbre Sc. ii, 359. De canyella, III quintars per sportada, Consolat, c. 45. Ab la sabor, suau olor de tal canyella, Spill 11064. a) Color terrós vermellenc, característic de la dita escorça. Aquesta salsa no vol eser molt vermella, mes que sia entre canella e safrà, Flos medic. 209 vo. Dos pitxerets lluents y nans coló de canyella, Ignor. 71. Del morat al canyella, del canyella al groch, Girbal Pere Llarch 143.
IV. Canonet o bitlla petita per cabdellar fil (Lluçanès).
V. Telera de l'arada (Calasseit).
    Loc.
—Sobre tot, canyella, que fa bon brou!: exclamació per manifestar admiració o ponderar una cosa extraordinària (Mall.). Sobre tot, canyella! que fa bon brou. ¡Sa diada del Ram! Aquí si que'n tenim molts, de capítols que retreure, Alcover Cont. 77.
    Fon.:—I. kanéʎa (Esterri, Pont de S., Pobla de S., Sopeira, Calasseit, Tortosa, Benassal, Llucena, Cast., Val., Alzira); kanéʎɛ (Sort, Tremp, Massalcoreig, Sueca); kəɲéʎə (Bagà, Igualada, Men., Eiv.); kaɲéʎa (Freginals, Vinaròs); сəɲéʎə (Palma, Llucmajor, Manacor).—II. kanéʎə (Guissona, Oliana); kanéʎɛ (Organyà, Ponts, Bellpuig, Balaguer, Ll., Artesa, Fraga); kanéʎa (Tamarit, Tortosa).—III. kanéʎɛ (Pradell); kanéʎa (Morella, Benassal); kəɲéʎə (Empordà, Vic, Barc., Inca, Ciutadella, Eiv.); kaɲéʎa (Tortosa); сəɲéʎə (Palma, Manacor).—IV. kənéʎə (Lluçanès).—V. kanéʎa (Calasseit).
    Var. ort.: cayella (Sent Soví 18); quayella (Micer Johan 418).
    Etim.: del llatí cannĕlla, ‘canyeta’.

2. CANELLA f., grafia ant.
de canela (=candela). Com la posaua a dormir en lo lit, estaua ab vna canella en la ma, mirant e contemplant aquella dolçor de cara, Villena Vita Chr., c. 3.