DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAVALCADA (i ses var. cavalgada, qualcada, colcada). f.
|| 1. ant. Incursió a cavall en territori enemic; cast. cabalgada. Per guardar ahuyrs que li significassen veritat d'una cavalcada que volia fer contra un altre cavaller, Llull Blanq. 47. Hauien feytes alcunes caualcades a Múrcia, e que y hauien goanyat alcuns d'els, Jaume I, Cròn. 433. Dixem-los... que poríem fer bona caualgada a Almeria..., e que nós dar-los-hiem conduyt per a deu dies, id. ibid. 455. Anassen ab gran cavalcada de catalans e de aragonesos a Tholosa, Desclot Cròn. c. 6. Hi havia dels chrestians qui entraven en cavalcades III el IV jornades, e n'amenaven presa de persones e de bestiar, Muntaner Cròn., c. 51. Cavalcada reial: aquella en què tot el guany era del percaçador, sense haver-ne de donar quinta ni altra part al rei. Emperò senyor, clamam-vos mercè que la cavalcada sia reyal, que quinta ne res no'n hajam a donar, Muntaner Cròn. c. 70.
|| 2. ant. Dret senyorial a disposar dels vassalls per a les dites incursions o a rebre'n un tribut equivalent. Que li face ostes et chaualgades placitos et chorts, doc. a. 1099 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 10). Qui falrà de ost ho caualcada a son senyor a qui aquelles deu fer, de tot dabnatge e pèrdues e messions les quals lo senyor per faliment d'aquel farà li sien esmenades en doble si'l senyor ho volrà, Usatge 11, segle XIII (Anuari IEC, i, 288). Los ciutadans e'ls habitadors de la ciutat e del terme de Tortosa crestians són francs e quitis e deliures d'ost, e de caualcades, e d'encalços, Cost. Tort. I, i, v. La cavalcada es distingia de la host per la seva duració i importància: la cavalcada era una incursió breu (encara que trobem exagerada la seva reducció a un sol dia, que indica Balari Oríg. 355), mentres que la host era tota una campanya guerrera.
|| 3. Correguda o desfilada de gent a cavall; cast. cabalgata. Lo dit S. Legat... cavalquà per la Ciutat, en la qual cauolcada [sic] hac, al parer meu, cent XL perelles de caualcadures, doc. mall., a. 1472 (BSAL, xiii, 51). Los Magns, Jurats dematí ab los officials universals... fan cavalcada y passeo per la ciutat, doc. a. 1659 (Alm. Isl. Bal. 1867, p. 36). Un home, passejant-se, descobrí | des del Pou del Vident, la cavalcada, Alcover Poem. bíbl. 41. Sa colcada: conjunt de corregudes, desfilades i exercicis que fan els cavalls que prenen part en la festa de Sant Joan (Ciutadella).
|| 4. Colcada: esquellots, serenada grotesca que es fa a una viuda o viudo recent casats (Ciutadella); cast. cencerrada.
|| 5. Cavalcada: conjunt de tots els infants d'una casa (Llofriu); cast. nidada. «Se n'ha anat amb tota sa cavalcada»
    Fon.: kəβəɫkáðə (or.); koɫkáðə (Mall.); kuɫkáðə (Men.).
    Etim.: derivat de cavalcar.