DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COLGAR v. tr.
|| 1. Posar dins el llit; cast. acostar. Dixem-li que s'anàs a colgar e que al matí ell parlaria ab Nos, Jaume I, Cròn. 520. Qui sots vós qui en mon lit vos sots colgat? Llull Blanq. 15. E lo rey colgà's ab ella sens llum, Desclot Cròn., c. 4. Ne que'm diguésseu quant yo m'anava colgar: Déu vos do bon vespre, Metge Somni iii. Booz s'era colgat, Riber Solixent 125.
|| 2. Ajaçar, ajeure en general; cast. acostar. L'onso se colgà a sos peus e los lepava, Vida St. Anthiogo 18. Damunt ses branques s'hi colguen les gallines, Pons Llar 26.
|| 3. refl. Pondre's el sol; cast. ponerse. Durà tant l'encalç que'l sol fo colgat e la nit fo venguda, Desclot Cròn., c. 166. «Des que surt el sol fins que se colga» (Peralada).
|| 4. Posar davall terra; cast. soterrar. No té ja mort que mate, ni terra per colgà'ns, Atlàntida ix. Llavors és hora de colgar dins terra el lli fibrós i el bell cascall de Ceres, Riber Geòrg. 17.
|| 5. Cobrir completament, posar davall, tapar; cast. cubrir. Cau i s'ensorra, el colga sovint l'ona negrenca, Atlàntida vi. Especialment: a) Posar brases davall cendra perquè es conservi el caliu. En ignorades llars colgat lo foch guardau, Camps i F., Poes. 147. Sa molinada qu'estava colgada dins es brasé. Roq. 8.—b) Posar dins un clot o tina de l'adoberia les peces de cuiro, col·locant-les planes i horitzontalment, cobrint-les d'escorça i formant una sèrie continuada de sostres on alternen el cuiro i l'escorça fins que és plena la tina, dins la qual aboquen després l'aigua necessària perquè l'escorça produeixi el seu efecte damunt el cuiro (Igualada).—c) Ficar en terra una redolta fent-li treure el cap un tros lluny del cep perquè formi un cep nou.
    Loc.—a) Colgar-se amb les gallines: anar-se'n al llit molt dejorn.—b) Colgar-se amb un mateix llum: esser molt amics o esser de la mateixa casta, tenir les mateixes qualitats bones o dolentes (Mall., Men.). «No se poden fiar de cap: tots se colguen amb un llum» (Men.).—c) Colgar-les totes: passar fora de casa la major part de la nit (Mall.).—d) Encara no s'ha colgat: es diu per significar que encara no s'ha perdut tota l'esperança o la possibilitat d'una cosa (Mall.).—e) Saber el dimoni on se colga: saber la prima de moltes coses difícils o poc conegudes dels altres (Mall., Men.).—f) Bona nit si et colgues: vol dir «ja està acabat», «ja no n'hi ha pus» (Mall.).
    Refr.—a) «Qui amb mainada es colga, concagat ne surt» (Olot); «Qui amb al·lots se colga, compixat s'aixeca» (Mall.); «Qui es colga amb nins, s'aixeca amb pixerades» (Mall.); «Qui amb al·lots se colga, concagat s'aixeca» (Men.); «Qui se colga amb els minyons, se n'aixeca am el cul cagat» (Alg.). Vol dir que qui es refia de nois en el treball o en altra cosa seriosa, en treu un mal resultat.—b) «Vells i tarats, quan cau la fulla, colgats» (Manresa).—c) «Les errades dels metges, la terra les colga» (Cat.).—d) «No és colgat qui mala nit ha d'haver»: es diu de qualcú que no ha rebut el càstig merescut, però que el rebrà més prest o més tard (Mall.).
    Fon.: kuɫɣá (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); koɫɣá (occ., mall.); koɫɣáɾ (val.).
    Etim.: del llatí collŏcare, mat. sign. || 1 (Th. L Lat, iii, 1638).