DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPENSAR v. tr.
Anul·lar l'efecte d'una cosa amb una altra que produeix un efecte contrari i del mateix grau d'aquell; cast. compensar. En son cas o loch nos offerim de compensarho a vosaltres, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 170). Cercant espansions que li compensin aquell escés de feyna, Ignor. 11.
    Fon.: kumpənsá (or., men.); kompensá (occ.); kompensáɾ (val.); kompənsá (mall.).
    Var. ant.: compasar, compesar.
    Etim.: del llatí compensare, mat. sign.