DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCOMPETIR v. intr.: cast. competir.
|| 1. Pertànyer en virtut d'un dret. Obrar e participar en les accions ab los altres competex a home, Egidi Romà, ll. 1, pt. 1.a, c 4.
|| 2. Lluitar, esforçar-se dues o més persones per conseguir el mateix objecte. Tu essent home vols competir ab mi qui só mig déu?, Isop Faules 21.
|| 3. Esser considerat del mateix grau de perfecció que una altra persona o cosa del mateix gènere. Ja tenim un Conservatori de música que, p'es nom, pot competir ab sos de Madrit, de Paris y de Milan, Ignor. 6.
Fon.: kumpətí (or., men.); kompetí (occ.); kompetíɾ (val.); kompətí (mall.).
Conjug.: regular segons el model de partir.
Etim.: del llatí compĕtĕre, mat. sign.