Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comuner
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMUNER, -ERA m. i f.
Pertanyent a un comú o conjunt de persones; cast. comunero. Especialment: a) ant. Persona encarregada de distribuir i recaptar l'impost anomenat Comú Los comuners establits per los ciutadans, poden tots los altres ciutadans forçar dins casa e fora casa, e penyorar per lur pròpria auctoritat, Cost. Tort. I, i, 18.—b) El que té part d'una propietat en comú amb altri.—c) El que seguia el partit favorable a l'autonomia de les comunes de Castella, en temps de Carles I.—d) Poble que té comunitat de pastures.