Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conco
veure  concó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONCO m.
|| 1. Oncle (Mall., Men.); cast. tío. Si se morís el conco, Penya Mos. iii, 19.
|| 2. Fadrí vell, que generalment queda a la casa pairal governada per son germà l'hereu (pir-or., or., occ.); cast. solterón. Si ella seguia essent donzella, ell s'havia quedat conco, Oller Rur. urb. 27. Hi havia un pagès conco i ric, que va adquirir el costum... de fer quelcom, Carner Bonh. 169.
|| 3. Espècie de congret llarg i gruixat, fet de pasta d'ous i farina fina, que és una especialitat de la vila d'Inca i principalment del seu convent de monges (Mall.); cast. bollo de huevos. Robiols de brossat, concos, formatjades, bunyols ab forat, Penya Poes. 168.
Ca's Concos (topon.): caseriu de 234 habitants agregat al municipi de Felanitx (Mall.). Els seus habitants són anomenats concarrins.
    Refr.

—«Dol de conco i tia, només dura un dia» (Artà).
    Fon.:
kóŋku (pir-or., or., Sóller, men.); kóŋko (Pallars, Tremp, Ll., Urgell, Mall.).
    Var. form.:
avoncle, avonclo, oncle, onclo, blonco.
    Etim.:
del cat. ant. avonclo, ‘oncle’, deformat en el llenguatge infantil.

CONCÓ m.
|| 1. Pot de fusta rodó que serveix per a posar-hi el pa abans de posar-lo al forn (Esterri d'Àneu).
|| 2. Pastereta amb una fusta travessera i una ansa al mig, que serveix per a tenir la farina y els trits que han de fer sola per arrodonir el pa (Gerri). V. conquet.