Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  condret
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONDRET, -ETA adj.
|| 1. Que no té defecte físic; cast. normal, entero. «Un home alt i condret» (Empordà). Les poncelles fadrines qui fossen bones e condretes, fossen preses en matrimoni, Scachs 44. Ell ja en tenim dues de tudades!... Y ja només mos ne queda una de condreta, Alcover Rond. vi, 45. No quedava fruyta per un remey, ni arbre condret, Galmés Flor 6.
|| 2. Que està en bon estat, així com pertoca; cast. aderezado, arreglado. Cascú és tengut a tenir condreta la frontera de son alberch, doc. a. 1272 (Alj. Tort. 117). Agen cura dels camís de la orta condretz de l'amplesa que és adordonada, doc. a. 1292 (RLR, iv, 510). Dits aparells stan bons y condrets per exercitar lo acte de turtura, doc. a. 1563 (BSAL, vii, 67). Dexa una família condreta y una vida exemplar, Ignor. 32. «Li vaig entregar la casa sana i condreta»: una casa neta de deutes (Empordà). Tenir en condret o a condret (una cosa): tenir-la ben arreglada, així com pertoca que estigui. Sien tenguts reparar et adobar et tenir en condret los murs et torres, doc. a. 1272 (Alj. Tort. 119). Que sàpie tenir lo dessusdit relotge en condret, doc. a. 1377 (Rubió Docs cult. ii, 184).«Posa'l així, el llibre, que estarà més a condret» (Solsona).
    Loc.

No fer-ne una de condreta: no fer res bé (Mall.).
    Fon.:
kundɾέt (or., Maó); kondɾə́t (Mallorca); kundɾə́t (Ciutadella).
    Etim.:
del llatí condĭrēctu, ‘endreçat’.