DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFORME adj.: cast. conforme.
|| 1. De forma o d'una manera d'esser que és igual a la d'una altra cosa presa com a model, com a terme de comparació. Que sia vostra mercè, faent conforme la obra ab les paraules, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Aquell qui spera esser remunerat per Déu, sia semblant e conforme a ell, Egidi Romà, ll i, pt 1a, c. 13. A mi no basta stil de conformes paraules, Tirant, c. 365. Poràs pendre algú a la tua volentat hi a la de ton pare conforme, Corella Obres 102 a) usat adverbialment: Se'n són trobades d'altres personatges, conforme veurets en el meu llibre, Boades Feyts 18. Si'l més valent ha de ser lo meu espòs, conforme vaig prometre, Vilanova Obres, xi, 230.
|| 2. Que està d'acord (amb algú), que accepta una cosa proposada d'un altre. En tot temps, los ànims units y conformes, Viudes donz. 510. Si dits opposats tots conformes ho instaran, Ordin. Univ. 1638, fol 28 vo. Conformes!—respon en Biovenido, Vilanova Obres, iv, 192
|| 3. absol. De la manera que pertoca, així com cal que sigui. Apa, minyons, que la cosa està conforme, Vilanova Obres, xi, 108. «Una persona conforme»: una persona decent, raonable, de seny.
    Fon.: kuɱfóɾmə (or., men., eiv.); koɱfóɾme (occ., val.); koɱfóɾmə (mall.).
    Etim.: del llatí confōrme, mat. sign. 1.