DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFORTAR v. tr.
Sostenir donant força o coratge en l'abatiment, en el dolor; cast. confortar, aliviar Saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cors, Llull Felix, pt. v, c. 3. En Ramon d'Urig confortà'ls fort e mès-los bon cor a tots, Desclot Cròn., c. 141. Melchior... comunicaua tots jorns ab Curial e'l confortaua a ben obrar, Curial, i, 7.
    Fon.: kuɱfuɾtá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koɱfoɾtá (occ., Maestr., mall.); koɱfoɾtáɾ (val.); kuɱfultá (alg.).
    Etim.: del llatí confŏrtāre, mat. sign.