DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTEMPLATIU, -IVA adj.
Dedicat a la contemplació; cast. contemplativo. Injúria seria feta a home contemplatiu, Llull Blanq., c. 55. Mon delit és vida contemplativa, Ausiàs March, lxxxvii. Pregàries aprenien | de la remor dels pins, | de les augustes penyes | repòs contemplatiu, Costa Poes. 101.—a) substantivat, m. Home dedicat a la contemplació de les coses divines. La alegria sobirana que los contemplatius troben en pensar les coses celestials, Eximenis II Reg., c. 32. Sentireu molt més dolçors e secretes reuelacions que jamés sanct ni sancta ne contemplatiu algú haja sentit, Villena Vita Chr., c. 252. Comprensiva y estensa la doctrina s'hi mostrà a l'ardorós contemplatiu, Costa Trad. fant. 153.
    Fon.: kuntəmplətíw (or.); kontemplatíw (occ., val.); kontəmplətíw (mall.).
    Etim.: pres del llatí contemplātīvu, mat. sign.