DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTRAVENIR v. intr.
Obrar contra allò que està prescrit o ordenat; cast. contravenir. Tot hom e tota femna qui en les dites causes contrevenran o en alcuna d'aqueles, pagarà per cascuna vegada X sols, doc. a. 1284 (RLR, iv, 363). Axí convé que's faça, e axí no devem contravenir, Pere Pasqual Obres, i, 112. La part que contrauendrà deu pagar aquela pena, Cost. Tort. II, v, 2.
    Fon.: kɔntɾəβəní (Barc.); kontɾaβeníɾ, kontɾaβíndɾe (Val.); kɔntɾəvəní (Mall.).
    Etim.: del llatí contra venīre, ‘venir contra’.