CONVENCIMENT m. Acte i efecte de convèncer; seguretat de la veritat; cast. convencimiento, convicción. Vaig adquirir el convenciment d'haver trobat aquella per on havia de sortir, Ruyra Parada 20. Fon.: kumbənsimén (Barc.); kombensiment (Val.); koɱvənsimént (Mall.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.