DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONVENT (i ant. covent). m.
|| 1. ant. Assemblea, reunió de gent; cast. comunidad. D'aquell rey molt excel·lent | honor de tot lo couent, Turmeda Diuis. 77. Nau de convent: nau grossa, per a dur molta gent. Vint naus grosses appellades naus de covent, Pere IV, Cròn. 131.
|| 2. Comunitat de religiosos que conviuen en submissió a certa regla; cast. convento. Tot lo conuent volia que ell fós abbat, Llull Felix, pt. viii, c. 19. A demanar me cové lo covent..., si vol que jo us reeba en nostra companyia, Llull Blanq., c. 20. Lo prior e tot lo convent han sobiran goig e plaer, doc. a. 1395 (Rubió Docs. cult. ii, 345).
|| 3. Edifici on viuen en comunitat religiosos o religioses sotmesos a certa regla; cast. convento. Aquí fo lo convent dels frares menors, Muntaner Cròn., c. 287. Vora el pou del vell convent, Ramis Clar. 8. Vàrem entrà en un convent, Maragall Enllà 46.
|| 4. hiperbòlicament, Casa molt gran (Mall., Men.); cast. caserón. «Per tan pocs que som de família, no necessitam aquest convent».
    Refr.—a) «Bon convent, si donen sopa»: es diu de les coses que poden esser bones o no ésser-ho, segons el profit material que donin (Valls). Al·ludeix a la sopa dels convents, o sia, a les racions de cuinat que es repartien als indigents en els portals dels convents.—b) «Per un frare no es perd un convent»: es diu per indicar que una persona sola no influeix decisivament en l'actuació d'una comunitat o multitud de gent (Cat., Bal.).—c) «Ni vinya prop de torrent, ni casa prop de convent»: al·ludeix a la freqüència amb què les comunitats monàstiques sol·liciten ajut.
    Fon.: kumbέn (Perpinyà, Prada, Noedes, Fontpedrosa); kumbén (Gir., Barc.); kombén (occ.); kombént (Val.); kuɱvén (Valls, Tarr., Eiv.); koɱvén (Cast.); komvént (Al., Mall.); kuɱvént (Men.).
    Intens.:—a) Augm.: conventàs, conventarro, conventot;—b) Dim.: conventet, conventetxo, conventeu, conventó, conventiu, conventel·lo.
    Etim.: del llatí convĕntu, mat. sign. || || 1, 2, 3.