DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COSTEJAR v.
|| 1. Anar pujant per una costa; trescar per una costa (Barc.); cast. costear.
|| 2. Fer costa; esser costerut. «Aquest camí costeja una mica massa».
|| 3. Navegar prop de la costa, seguint la costa; cast. costear. a) tr. Les galeres del rey d'Aragó costegaren [sic] tota Calàbria, Desclot Cròn., c. 116. Ell costejant la terra, anàsse'n entro al cap de Resaltaran, Muntaner Cròn., c. 82. Partint de Trapena... va costejar Barbaria, ibid., c. 85. Mentre ells, costejant l'illa, d'un cap al bell abrich | eren saltats en terra, Costa Trad. 173.—b) usat com intr.: E quant entrarà galea o leny o armada... o costejaran en alguna de les costeres, que pusquen renovar de vianda, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 57). Mig recolzat dins una barca | vora la riba, costejant, | segueix la blana correntia, Oliver Obres, i, 90.
    Fon.: kustəʒá (Barc.); kosteʧáɾ (Val.); kosteʤáɾ (Cast., Al.); kostəʤá (Mall.).
    Etim.: derivat de costa, art. 1.

2. COSTEJAR v. tr.
Sufragar, pagar una cosa per altri (generalment per a la comunitat); cast. costear. Lo cetro de plata de Ntra. Sma. Mare lo costejaren alguns devots, doc. a. 1803 (Segura Hist. Sta. Col. 110).
    Etim.: del cast. costear, mat. sign., derivat de costo o de costar.