DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COTXE (i sa var. cotxo). m.: cast. coche.
|| 1. Vehicle relativament gran, de quatre rodes, destinat al transport de persones. No gosen ni presumesquen anar ab cotxes ni ab carros, doc. a. 1628 (Boll. Lul. iii, 32). Un cotxo de fusta de jugar les criatures, doc. de Vic, a. 1674 (Aguiló Dicc.). Que en los cotxos que's faran de nou es puga tampoch usar... tatxonadura daurada ni de cer, doc. a. 1692 (Boll. Lul. iii, 175). Veu venir lo rey son pare | que amb cotxe d'or passejava, cançó pop. (Pelay Briz Cans. iv, 84). Posar o treure cotxe: adquirir-lo i començar a usar-lo un particular. Senyor de cotxe: persona prou adinerada per a tenir cotxe propi. Cotxe de família: el que té de sis a vuit seients (Barc.). Cotxe de camí: el que està especialment destinat a fer viatges. Cotxe de carrera, o de línia, o de passatge: el que fa regularment viatges entre dos punts fixos. Cotxe de lloguer, o de plaça, o de punt: el que està a disposició del públic per a llogar-se a qui el necessiti dins les poblacions. Cotxe d'indústria: vehicle de quatre rodes amb una caixa gran rectangular i tancada, destinat al transport de mercaderies (Barc.). Cotxe de tomba: el que per la forma especial del cel o sostre sembla una tomba (Mall.). Cotxe dels morts: el que està destinat a transportar els cadàvers al cementeri. Cotxe dels albats: el destinat a dur al cementeri els cadàvers d'infants, el qual sol esser de color blanc. Assossegat el tumult, el disputat cadavre ocupà el cotxe d'albats, Oller Pap. xvii.
|| 2. Vagó; cadascun dels vehicles que formen un tren de vapor o elèctric «Viatgem en cotxe de primera»«M'agrada viatjar en cotxe-restaurant».
|| 3. Vehicle automòbil. «Tinc un cotxe de cinc places».
|| 4. fig. Cotxe parat: balcó, casa o altre paratge des d'on es pot veure molt de moviment de gent, com si es passegessin amb un cotxe (Barc.).
    Loc.—a) Cotxe i cotxadura, i ordi per sa mula: es diu parlant de gent molt ambiciosa i exigent, que demana massa.—b) Ara sí que ho serà, cotxo!: es diu quan se vol ponderar una cosa extraordinària (Palma).—c) Anar amb el cotxo d'En Taló: anar a peu (Mall.).
    Fon.: kóʧə (pir-or., or.); kóʧe (occ., val.); kóʧo (mall.); kóʧu (men.).
    Intens.:—a) Augm.: cotxàs, cotxarro.—b) Dim.: cotxet, cotxel·lo, cotxeu, cotxiu, cotxoi, cotxarri, cotxarrinoi.—c) Pejor.: cotxot.
    Etim.: del cast. coche, al qual s'han assignat diversos orígens; tal vegada el més probable és el magiar kocsi, mat. sign. (Meyer-Lübke REW 4729).