DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CREMA f.
Acte de cremar o cremar-se; cast. quema.
|| 1. Acte d'esser destruït o consumit pel foc. Succehí lo dia 10 de dit mes la crema de la casa de la Aduana, Rúbr. Bruniquer, v, 22. Canta a Sagunt y sa gloriosa crema, Llorente Versos, ii, 18. «Aquesta carbonera té quinze dies de crema»: aquesta sitja de carbó ha de cremar quinze dies (Pego).
|| 2. Acte de sotmetre a l'acció del foc els teixits, abans d'aprestar-los, blanquejar-los o tenyir-los, per destruir el borrim que sobresurt del cos del fil (Barc.).
    Loc.
—Estar a la crema: estar molt prop, a punt de caure, de complir-se, de succeir (Mall., Men.). Aquell trapacé | ... | que parla de tres per cent | y es plasso qu'està a la crema, Ignor. 1. Ja som sa Setmana de Passió, a la crema de sa Setmana Santa i de ses festes de Pasco, Alcover Cont. 71.
    Fon.: kɾémə (Barc., Mall., Men.); kɾémɛ (Ll.); kɾéma (Val.).
    Etim.: derivat postverbal de crema.

2. CREMA f.
|| 1. Tel o part més grassa de la llet, que, en reposar-se aquesta, puja a la superfície; cast. crema, nata.
|| 2. fig. La part millor (més elegant, més rica, més instruïda, etc.) d'un conjunt social; cast. crema.
|| 3. Menja quasi líquida, feta de llet, ous i sucre, i que té el color blanquinós o groguenc; cast. crema. Irem a Moyà on nos dinarem... e fets-nos apperellar flaons de let e de formatges e de crema, doc. a. 1392 (Est. Univ. xiv, 163). Quina dolcesa de persona! Axò té gust de crema y olor de primavera, Vilanova Obres, xi, 133.
|| 4. per ext., Pasta més o menys clara i semblant a la dita menja, sia per a donar finor al cutis, sia per a enllustrar les sabates, etc.; cast. crema.
|| 5. adj. Color semblant al de la crema || 3, o sia, groc blanquinós; cast. crema. El vestit negre de la Rossa... ab ruixa crema al coll, Pons Auca 135.
    Fon.: kɾémə (or., bal.); kɾémɛ (Ll., Gandesa, Alcoi); kɾéma (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); сémə (Manacor).
    Etim.: del llatí crama, mat. sign. || 1, probablement per via del fr. crème, mat. sign.