DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRESTA f.: cast. cresta.
I. || 1. Excrescència carnosa, vermella, i amb puntes, que certes aus gal·linàcies tenen damunt el cap. No sia gall, puix que té cresta tan bé vermella, Somni J. Joan 1567. Tereu fou en aucell convertit portant cresta en lo cap, Alegre Transf. 54. Donau-me galls de cresta alsada, pit estufat, llarchs esperons, Penya Poes. 151. Sospesarien galls y capons, pollas y gallinas: de cresta de clavell, de cresta de reyna, rossas, negras, pigadas, Pons Auca 213.
|| 2. Floc de plomes que certes aus tenen alçades damunt el cap. Cresta de plomes sobre lo cap dels aucells, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Flocs de pèl alçat que tenen les cabres des dels espatlons fins al cap (Rupit, Mall.).
|| 4. Banyam de cabra o d'altre cap de bestiar (Rupit).
|| 5. Peça laminar posada dreta damunt un elm o capell militar, i que sol servir per a sostenir un plomall d'adorn. Cascú dels combatents portarà per senyal en les crestes dels bacinets lo ferro o agulló argentat, Eximenis, XII del Crestià, c. 217 (ap. Aguiló Dicc.). Massinissa.., ab totz los de la sua atz fa'ls portar baçinets qui són divisats de cresta, Scip. e An. 62. Es centurions... p'es cap duen un elm amb una cresta, d'on penja per darrera un manat de flocs de seda molt llargs, Alcover Cont. 167.
II. || 1. Part superior d'una muntanya, que forma la línia divisòria dels dos vessants. Per una cresta de la muntanya aplegaren-se'n, Muntaner Cròn., c. 122. Les crestes dentellades dels aspres Pirineus, Llorente Versos, i, 131. Anà a deposar-lo al damunt del marge, que formava la cresta del turó, Ruyra Parada 51. Són tristes dels alts monts | les crestes emboirades, Maragall Obres, i, 49.
|| 2. Línia horitzontal de teules que forma la part superior de la teulada (Organyà, Bagà, Lledó, Igualada, Camp de Tarr.)
|| 3. Conjunt d'elements constructius i ornamentals que coronen un edifici.
|| 4. Perfil superior de la terra que la rella talla o deixa en llaurar (Llofriu, Guimerà, Oliana, Ísil).
|| 5. La part superior o convexa del ferro del gatzoll (Mall.).
|| 6. El tall horitzontal dels arpiots, oposat a les puntes (Bagà).
|| 7. Senyal que les dones feien en el pa per poder conèixer quin era el seu, en tenir-lo al forn (La Selva).
|| 8. neol. anat. Apòfisi alta. Cresta de gall: nom que es dóna a una apòfisi que té l'os etmoides.
|| 9. Lamineta carnosa que tenen algunes llavors, originada pel funicle.
|| 10. Clítoris. Cresta de dona: Nympha, Torra Dicc.
|| 11. Angle agut format per la unió de les dues cuixeres de l'escala de peu (Mall.).
|| 12. Escuma de la llet (Capcir, Serrallonga, Elna, ap. BDC, ix, 35).
III. || 1. Cresta de gall: nom de diverses espècies de plantes que tenen les flors vermelles i en certa manera semblants a la cresta d'un gall. Duen aqueix nom principalment la Salvia verbenacea, el Gladiolus communis, el Rhinantus crista-galli (Val.), el Rhinantus major (Mall.), l'Amaranthus tricolor. Lo pastell salvatge, la cresta de gall salvatge que creixen molt poc, Agustí Secr. 87.
|| 2. Cresta marina: nom de les plantes Crithmum maritimum i Rhinantus trixago.
    Loc.—a) Baixar la cresta: deposar l'orgull o les pretensions.—b) Alçar la cresta: enorgullir-se.—c) Picar-se les crestes: contrapuntar-se i dir-se paraules ofensives.—d) Llepar la cresta: fer la bona a un qui reparteix favors, per tal d'obtenir-ne.—e) Així, gallet i tocs per sa cresta!: es diu davant un fet absurd, excessiu (Mall.).—f) Donar cresta per ballesta: donar a entendre una cosa per una altra (Mall.). Prendre cresta per ballesta: entendre una cosa per altra (Mall.)—g) Esser a ca'n Cresta: esser perdut, haver desaparegut. «Tots els diners que t'he donat, ja són a ca'n Cresta!» (Llofriu).—h) Ves a cobrar a ca'n Cresta!: es diu quan no es vol pagar allò que un altre demana.—i) Re-cresta!, o per la vera cresta!, o com és vel-la cresta!: exclamacions vulgars d'admiració, d'impaciència, etc. (Mall.). En aquestes interjeccions l'element cresta és una deformació eufèmica per creu; com si diguéssim: «Per la vera creu!», «Com és vera la creu!».
    Fon.: kɾέstə (or., Maó); kɾéstɛ (Sort, Tremp, Fraga, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); kɾésta (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); kɾə́stə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.: a) Augm.: crestassa, crestarra, crestarrassa, crestarrota.—b) Dim.: cresteta, crestetxa, crestel·la, cresteua, crestiua, crestona, crestarrina, crestarrinoia, crestoia.—c) Pejor.: crestota, crestot.
    Etim.: del llatí crĭsta, mat. sign. I.