Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  crucificar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CRUCIFICAR v. tr.: cast. crucificar.
|| 1. Clavar en creu. Fort me marauell perquè la natura diuina lexà crucifficar, turmentar ne auçiure la humanitat ab la qual és una persona, Llull Felix, pt. i, c. 8. Quan lo crucificaren entre dos ladres... los juheus lo escarnien, Sermons SVF, i, 80.
|| 2. fig. Turmentar, donar extremada molèstia. Aquí no s'hi pot estar; encara que't poses a l'ombra, aquest ressol te crucifica, Alexandre Font (Catalana, vi, 281).
    Fon.:
kɾusifiká (pir-or., or., occ., Maestr., bal., alg.); kɾusifikáɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
pres del llatí crucifigĕre, mat. sign. || 1, amb l'element verbal modificat vulgarment per influència de ficar.