DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCURIAL
|| 1. m. ant. Home empleat en la cort d'un príncep dins qualque ram de l'administració; cast. curial. Vengueren a Nós... aquells officials e curials de nostre pare, per tal que'ls reebéssem de casa, Pere IV, Cròn. 78. Decontinent que... los ciutadans seus entenguessen en esser cauallers, o en esser curials de senyors o en honor grans,... la dita ciutat perdria la sua bona fortuna, Eximenis II Reg., c. 24. Aquells consellers o curials qui tal cosa consellaren o procuraren, doc. segle XV (Bol. Ac. B. L., xi, 74).
|| 2. Home que per la seva professió intervé en l'administració de justícia; cast. curial, leguleyo. Ja correrà si són seues! digueren es curials, Alcover Cont. 602. Farem voltera per no topar-mos amb cap curial, Ignor. 9.
|| 3. adj. Cortès; que té o expressa una urbanitat extremada; cast. cortés. Com lo dit rey fos senyor fort polítich e curial, e qui molt avorria hòmens vils e desconexents, Eximenis Reg. de Prínceps, c. 164 (Boll. Lul. ii, 352). Lo filosof... posat en angoxa en qual manera pogués trobar manera curial de corregir lo rey, Scachs 114. Lexant-me de recitar les amigables e curials festes que la imperial majestat feya, Tirant, c. 449.
Fon.: kuɾiáɫ (Barc., Val., Palma).
Etim.: pres del llatí cūriāle, ‘propi de la cúria’.