DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDEIXANT m.
Allò que queda, en petita proporció, d'una cosa que ja ha desaparegut. Especialment:
|| 1. Estela d'una embarcació dins l'aigua; cast. estela. «El deixant de la nau» (Aguiló Dicc.).
|| 2. Regust, sabor que queda a la boca després de menjar o beure; cast. dejo. «Aquest vi té mal deixant» (Mall., Men.). a) fig. Sentiment íntim i poc definit, d'alegria, de disgust, etc., que queda en l'esperit després d'una acció o de rebre una impressió; cast. dejo.
|| 3. Inflexió especial del llenguatge, i principalment la de la fi dels mots, característica d'un individu, d'un poble, etc.; cast. dejo. «Aquest homo té un deixant de maonès» (Men.).
Fon.: deʃánt (Mall.); diʃánt (Men.).
Sinòn.: deix.
Etim.: del part. pres. de deixar.