Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deixant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEIXANT m.
Allò que queda, en petita proporció, d'una cosa que ja ha desaparegut. Especialment:
|| 1. Estela d'una embarcació dins l'aigua; cast. estela. «El deixant de la nau» (Aguiló Dicc.).
|| 2. Regust, sabor que queda a la boca després de menjar o beure; cast. dejo. «Aquest vi té mal deixant» (Mall., Men.). a) fig. Sentiment íntim i poc definit, d'alegria, de disgust, etc., que queda en l'esperit després d'una acció o de rebre una impressió; cast. dejo.
|| 3. Inflexió especial del llenguatge, i principalment la de la fi dels mots, característica d'un individu, d'un poble, etc.; cast. dejo. «Aquest homo té un deixant de maonès» (Men.).
    Fon.:
deʃánt (Mall.); diʃánt (Men.).
    Sinòn.:
deix.
    Etim.:
del part. pres. de deixar.