DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEMANCAR v. intr.
Defallir, perdre força; decaure; cast. decaer. Ab un secret esglay tot cor demanca, Costa Trad. 67. Mai no demanqui l'amor en els dies de qui ha fet reviure l'honor del Aqueu, Carner Monj.71. L'alè em demanca, el peu s'atura, Ferrà Cançó 31.
    Fon.: dəməŋká (Barc., Mall.).
    Etim.: compost del verb mancar i el prefix de-, intensificador del sentit de decadència.