Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deposar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DEPOSAR v. tr.: cast. deponer.
|| 1. Deixar; posar allò que es portava damunt. Lo dit cònsol hic era entrat portant coltell, lo qual se oblidà que no'l deposà, Scachs 29. a) fig. Fes-me leixar e deposar lo gran pes e feixuguea de tots los delits carnals, Oliver Exc. 50. Perdonaran a sos proismes, deposant tota malícia per amor de nostre Senyor Déu, Villena Vita Chr., c. 45. Venint devers aquella font per deposar la set, Alegre Transf. 29.—b) especialment, Evacuar el ventre.
|| 2. Posar més avall o damunt una cosa més baixa. E deposant-lo de la creu, embolcà'l en lo net sudari, Gerson Passio, c. 13. Les cabelleres... púdiques, sotils, damunt la carn rosada | deposen un mantell de suau diafanitat, Alomar Columna 201.
|| 3. Lliurar a mans d'algú; depositar. Que si algú los té encomenada alguna redenció, dega deposar la moneda en poder d'en Bernat Serdà, doc. a. 1385 (Boll. Lul. ix, 13). Dins vint jorns primer vinents hagen deposades les cartes o títols en la escrivania del mateix, doc. a. 1403 (Boll. Lul. ix, 274). Sien tenguts metre e deposar tota la restant quantitat en poder de aquella persona, doc. a. 1466 (Est. Univ. xvii, 305).
|| 4. Destituir; privar d'un càrrec o dignitat. Un abat fo deposat de una gran abadia, e fou-li donada una pocha abadia, Llull Felix, pt. i, c. 6. Un bisbe qui era acusat per son capítol..., sos clergues volgren-lo deposar, Llull Blanq. 92, 2. Y el noble Erill ja deposava per sospitós, Costa Agre terra 177.
|| 5. Declarar en judici. Que les dites paraules per ell demunt deposades eren ueres, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 73). No sies prest en lo iutjar e deposar, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1.a, c. 1. Si algunes personas haguessen deposat falsament contra altres doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 971).
    Fon.:
dəpuzá (or., men., eiv.); depozá (occ.); depozáɾ, deposáɾ (val.); dəpozá (mall.).
    Etim.:
del llatí vg. *depausare, substitut del clàssic deponĕre, mat. sign. (així com el verb simple pausare substituí en el llatí vulgar al clàssic ponĕre).