DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESAFORTUNAT, -ADA adj.
No afortunat; mancat de bona fortuna; cast. desafortunado. «Aquest matrimoni ha estat molt desafortunat; sempre té malalties i desgràcies».
    Fon.: dəzəfuɾtunát (or., men.); dezafoɾtunát (occ.); desafoɾtunát (val.); dəzəfoɾtunát (mall.).
    Intens.: desafortunadet, -eta; desafortunadot, -ota; desafortunadíssim, -íssima.