DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESBANCAR v. tr.
|| 1. Guanyar al qui duu la banca en un joc, tots els diners que hi ha posats; cast. desbancar.
|| 2. Desposseir algú del seu lloc de preferència, del seu predomini, etc.; cast. desbancar. «Ja no seràs pubilla; ha nascut l'hereu i t'ha desbancat». Lo que vull és conèxer aqueix guapo que m'ha desbancat, Vilanova Obres, xi, 93. El collet de Santa Bàrbara no tenia sinó una contra: la d'esser tan desitjat dels ocellaires; es noi Llambregueres hi va cada dia de Déu, i fins ara ningú no l'ha pogut desbancar, Ruyra Parada 14.
|| 3. Derrocar; fer caure del seu lloc. La tempesta... grossos penyals de llur seient desbanca, | remou, capgira, arranca, Canigó xii.
    Fon.: dəzβəŋká (or., bal.); dezβaŋká (occ.); dezβaŋkáɾ (val.).