DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESCASAR v. tr.
Separar marit i muller anul·lant el matrimoni; cast. descasar. «Quantes n'hi ha de casades | que es voldrien descasar! | I de fadrines n'hi ha | que estan prou enamorades | i no hi poden arribar» (cançó pop. Mall.). Com a descasar tocaren | cada dia una campana, | molts casats se'n fugirien | docentes llegües de Espanya, Ros Obres 133. Pare, lo bon pare, | si'm pogués descasar, | ... | jo ne voldria un jove | que'm fes saltar y ballar, cançó pop. catalana (ap. Briz Cans. iii, 93). Aquest Ritz és un trencacolls; a l'església els casen i aquí els descasen, Roig Flama 21.
    Fon.: dəskəzá (pir-or., or., bal.); deskazá (occ.); deskasáɾ (val.).