DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESENCALLAR v. tr.
Treure un vaixell, vehicle, etc., del lloc on està encallat; fer cessar d'estar encallat; cast. desencallar, desatascar. La sua galera, que hauien ja desencallada, tenia la scala en terra, Tirant, c. 99.
|| fig. Treure d'una situació difícil, d'un aturament forçós. Vatx fer un favor a un amic meu desencallant-li un expedient que havia trobat moll. Roq. 43.
Fon.: dəzəŋkəʎá (or., bal.); dezeŋkaʎá (occ.); deseŋkaʎáɾ (val.).