Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desencallar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENCALLAR v. tr.
Treure un vaixell, vehicle, etc., del lloc on està encallat; fer cessar d'estar encallat; cast. desencallar, desatascar. La sua galera, que hauien ja desencallada, tenia la scala en terra, Tirant, c. 99.
|| fig. Treure d'una situació difícil, d'un aturament forçós. Vatx fer un favor a un amic meu desencallant-li un expedient que havia trobat moll. Roq. 43.
    Fon.:
dəzəŋkəʎá (or., bal.); dezeŋkaʎá (occ.); deseŋkaʎáɾ (val.).