Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure desencallar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

DESENCALLAR v. tr.
Treure un vaixell, vehicle, etc., del lloc on estŗ encallat; fer cessar d'estar encallat; cast. desencallar, desatascar. La sua galera, que hauien ja desencallada, tenia la scala en terra, Tirant, c. 99.
|| fig. Treure d'una situaciů difŪcil, d'un aturament forÁůs. Vatx fer un favor a un amic meu desencallant-li un expedient que havia trobat moll. Roq. 43.
††††Fon.:
dəzəŋkəʎŠ (or., bal.); dezeŋkaʎŠ (occ.); deseŋkaʎŠɾ (val.).