Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desenganyar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENGANYAR o DESENGANAR v. tr.
|| 1. Treure de l'engany o error; cast. desengañar. Els capitans dels vanecians tragueren-me a una part e digueren-me que yo que'ls desenganàs d'aquest cavaller, si era hom malvat e si era hom que hagués feyt mal a venecians, Muntaner Cròn., c. 238. Sabent que'ls dits barons contractaven... matrimoni de la dita infanta ab lo compte de virtut, trametem ambaxada a aquells dits barons per desenganar-los que's guardassen de fer matrimoni de la dita infanta, Pere IV, Cròn. 389. Res d'açò que penses que en ella sia no hi és, pus cerques que't desengan, Metge Somni iii. Però, si vull desenganar-los, | no me'n creuran, Somni J. Joan 1837.
|| 2. refl. Sortir de l'engany; convèncer-se de l'error en què estava; cast. desengañarse. És d'homos l'equivocar... | Sí, Pepet! Acale't | si t'en vols desenganyar, Penya Poes. 50. No se'n passetgen, no, de consemblants... Per desenganar-vos-ne, escoltau una estona En Queberbes, Alcover Cont. 2. Y a certa edat, desenganyi's: no's pot aguantar lo calíbrio, Vilanova Obres, xi, 9.
|| 3. Treure qualcú de la seva il·lusió; llevar l'esperança que tenia concebuda; cast. desengañar, desahuciar. Ara em toca desenganyar un rengle de fadrines, Vilanova Obres, xi, 71. «Garrida, firmau sentència | com a jutge rigorós; | desenganau-ne un d'es dos | davant sa vostra presència» (cançó pop. Mall.). Especialment: a) Declarar incurable un malalt; llevar-li l'esperança de guarir-se; cast. desahuciar. Axí com lo bon metge qui no guarda lo plaer del pacient, mas lo profit..., usaré yo en tu, car lo meu offici no és dir plasenteries ne lagots, sinó desenganar, Metge Somni iii. Lo dit gloriós rey... ab ànimo constant sperava la mort, no s'alterà no murmurà quant fou desenganat clarament que havia en breu morir de la dita sua malaltia, Carbonell Ex. Joan II, c. 30.
|| 4. Manifestar que no es vol continuar el contracte d'arrendament, tant per part del propietari com del masover (Cerdanya, ap. Griera Tr.).
|| 5. Ajudar als animals a moure el carro amb esforç personal o per mitjà d'algun enginy, quan el vehicle no pot arrencar o està encallat (BDC, xxii, 120).
    Fon.:
dəzəŋgəɲá (pir-or., or., eiv.); dezeŋgaɲá (occ.); dezeŋgaɲáɾ, deseŋgaɲáɾ (val.); dəzəŋgəná (mall., men.); dəzəɲɟəná (Palma, Manacor).