DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESENLLAÇ m.
Acte i efecte de desenllaçar; cast. desenlace. Especialment: a) Esdeveniment final que resol les complicacions d'una acció dramàtica, d'un afer difícil, d'una malaltia, etc. No hi ha més, senyora: el desenllaç era previst, Pons Com an., 108.
    Fon.: dəzəɲʎás (or., bal.); dezeɲʎás (occ., val.).
    Etim.: derivat postverbal de desenllaçar.