Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desertar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESERTAR v.: cast. desertar.
|| 1. tr. Fer desert; desposseir d'habitants, de béns, d'ajut, etc. Desertar un lloc, fer-lo desert, Lacavalleria Gazoph. Car d'amor m'ha desertat, Am. f. conf. 505. Perqu'eu viuray ab marriment | mentre qu'eu visque ab dolor, | car eu visch desertat d'amor, Am. f. conf. 516.
|| 2. intr. Anar-se'n del lloc o estat on calia estar per obligació; especialment, absol., Abandonar les files un soldat. Va desertar per no servir al rey d'Espanya, Massó Croq. 28.
    Fon.:
dəzəɾtá (pir-or., or., bal.); dezeɾtá (occ.); dezeɾtáɾ (Cast., Al.); deseɾtáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí desertari, mat. sign.