Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desgraciat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESGRACIAT, -ADA adj.: cast. desgraciado.
|| 1. Mancat de benvolença. E gràcia alguna no poguem obtenir ni recaptar d'ell, tant era avariciós y desgraciat, Pere IV, Cròn. 106.
|| 2. Malsortat; que té desgràcia o mala sort. No creya que hi hagués ningú... que estigués enterat d'aquell desgraciat amor, Penya Mos. iii, 136.
|| 3. Que pateix una desgràcia o desgràcies; infeliç. Desgraciat d'aquell per qui vendrà s'escàndol, Ignor. 1.
|| 4. Que no té gràcia; gens graciós. Aqueix balandreig de cos tan desgraciat, Ruyra Parada 48.
    Refr.
—a) «Per als desgraciats, tots els dies són dima(r)ts»: vol dir que els malsortats sofreixen desgràcies en qualssevol circumstàncies (Tortosa, Vinaròs, Cast., Val.).—b) «Qui és desgraciat, amb los collons entropeça» (Tortosa).—c) «Quan l'home és desgraciat, lo pa se li florix al forn» (Bayerri, Refr. i, 430).
    Fon.:
dəzɣɾəsiát (pir-or., or., bal.); dezɣɾasiát (occ., val.).
    Intens.:
desgraciadet, -eta; desgraciadíssim, -íssima.