Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deslluir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESLLUIR v. tr.: cast. deslucir.
|| 1. Llevar la lluentor. a) refl. Perdre la lluentor. La seva vista es desllueix com un punt de la nit del qual acaba de caure una estrella, Ruyra Pinya, i, 177. Ja la nit pal·lideix, perdent quelcom del seu imperi, i les estrelles se desllueixen, Ruyra Pinya, i, 38.
|| 2. fig. Llevar a una cosa l'esplendor, l'aparença de bondat, l'ornament. Lo món ha deslluhida | ma túnica de rosa, Verdaguer Idilis.
    Fon.:
dəzʎuí (pir-or., or., bal.); dezʎuí (occ.); dezʎuíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.