DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDESLLUIR v. tr.: cast. deslucir.
|| 1. Llevar la lluentor. a) refl. Perdre la lluentor. La seva vista es desllueix com un punt de la nit del qual acaba de caure una estrella, Ruyra Pinya, i, 177. Ja la nit pal·lideix, perdent quelcom del seu imperi, i les estrelles se desllueixen, Ruyra Pinya, i, 38.
|| 2. fig. Llevar a una cosa l'esplendor, l'aparença de bondat, l'ornament. Lo món ha deslluhida | ma túnica de rosa, Verdaguer Idilis.
Fon.: dəzʎuí (pir-or., or., bal.); dezʎuí (occ.); dezʎuíɾ (val.).
Conjug.: segons el model partir.