DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESRENGAR v. intr. o refl.
Sortir dels rengs o files d'un exèrcit, sia per atacar, sia per fugir. Els aguisaríem un rich hom que tingués Balaguer per En Pons e per la comtessa, que els no gosauen desrengar per ço car hauien gran poder el castell, Jaume I, Cròn. 42. E'ls serrayns se desrengaren e obriren les scales dels camells. Desclot Cròn., c. 5. Lo comte Galvay e'ls altres qui eren detràs en la reguarda començaren a desenregar [sic] en fogir, Desclot Cròn., c. 58.
    Var.: desrenjar (Desclot Cròn., c. 47).
    Etim.: compost del prefix negatiu des- i del verb arrengar.