DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESSECAR v. tr.
|| 1. Llevar el suc o la humitat (a un cos viu, a un terreny, etc.); cast. desecar. Per raó de l'aygua se restreny e per raó de la terra se desseca, Llull Arbre Sc. i, 54. La femta dels coloms... la reuma freda molt la desseca, e la veylla dolor tol, Tres. Pobr. 16. E desecha les umors de les plagues, Macer Erbes.
|| 2. fig. La flama de cobejança me desseca tot, Oliver Exc. 79. a) Fer dessecar qualcú: fer-lo patir molt, turmentar-lo, irritar-lo (Camp de Tarr.).—b) Dessecar-se: esforçar-se molt cridant o sermonejant (Camp de Tarr., Val.). «Ell prou se desseca, però l'escolten com qui sent ploure». «Xica, estic dessecada; tot el dia que t'haig de cridar» (Borges del Camp). Puix com volen que un fill seu | que es desseca a predicar, | tolere que fasen toros | entre dos cases de sants?, Ros Rom. 110.
    Fon.: dəsəká (or.); deseká (occ.); desekáɾ (val.); dəʦəká (mall., men.).
    Etim.: del llatí desĭccare, mat. sign., amb canvi del prefix (des- per de-).