DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESVARIAR v.
|| 1. ant., refl. Variar, diversificar-se. Les gents, per ço car eren de diverses nacions havents diverses lenguatges..., guerrejaven los uns ab los altres, per la qual guerra e lenguatges se desvariaven en creences e en sectes los uns contra'ls altres, Llull Blanq. 94, 2. En axí les substàncies sajús han necessitat que temps sia desvariat en les substàncies desús, Llull Arbre Sc. ii, 131.
|| 2. intr. Tenir desvari; cast. desvariar. E per ço vaig per los stremps desueriant, ab mi mateix desacordant, Pere Torrella (Cançon. Univ. 165). Qual occasió és aquella que en la escura nit on... dormint reposar deuries, axí desuariar te força, Moral Cons. 16. «Quants cops jo, només mudant-me l'anell de dit, he lograt que se'm girés la sort!»; y axís desvariant arribà al quartel, Oller Fig. pais. 129.
    Fon.: dəzβəɾiá (Barc.); dezβaɾiá (Esterri, Sort, Tremp, Tamarit de la L.); dezβaɾiáɾ (Val.).
    Sinòn.: desvariejar.
    Etim.: del llatí variare, mat. sign., prefixat amb des-, que aquí serveix per a intensificar la idea de variació o canvi.