DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESVENTURA f.
Dissort; sort adversa, desgràcia; cast. desventura. Si has riqueses o possessions, per tes desuentures les podries perdre, Jahuda Cató, 166. Eurídice... per sa desventura... fo de libidinosa amor requesta per Aristeu, Metge Somni iii. Esser axí trespassats los meus dies en tanta pèrdua de temps, ceguedat e desuentura, Moral Cons. 13.
    Fon.: dəzβəntúɾə (Barc.); dezβentúɾa (Val.); dezventúɾa (Cast., Al.); dəzvəntúɾə (Tarr., Palma).