Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure disgregar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

DISGREGAR v. tr.
Separar, desunir les parts integrants d'una cosa; dividir una cosa separant les seves parts; cast. disgregar. Fortunament disgregar los seus spirits visibles, Albert G., Ques. 79 vo. Se resolguť fer embaxada a S. Exca per medi de tres consellers y prÚmens sens disgregar-se lo Consell, Rķbr. Bruniquer, v, 114. Tria en les osseres antidiluvianes els ossos disgregats pera ajuntar la carcassa dels grans sauris primitius, Obrador Arq. lit. 45.
††††Fon.:
dizɣɾəɣŠ (Barc.); dizɣɾeɣŠɾ (Val.); dizɣɾəʝŠ (Palma.)
††††Etim.:
pres del llatŪ disgregare, mat. sign.