DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISGREGAR v. tr.
Separar, desunir les parts integrants d'una cosa; dividir una cosa separant les seves parts; cast. disgregar. Fortunament disgregar los seus spirits visibles, Albert G., Ques. 79 vo. Se resolgué fer embaxada a S. Exca per medi de tres consellers y pròmens sens disgregar-se lo Consell, Rúbr. Bruniquer, v, 114. Tria en les osseres antidiluvianes els ossos disgregats pera ajuntar la carcassa dels grans sauris primitius, Obrador Arq. lit. 45.
    Fon.: dizɣɾəɣá (Barc.); dizɣɾeɣáɾ (Val.); dizɣɾəʝá (Palma.)
    Etim.: pres del llatí disgregare, mat. sign.