Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  disparar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISPARAR o DESPARAR v. tr.
Fer que una arma o altre mecanisme deixi anar amb força el projectil o cos movible que hi estava subjectat; cast. disparar. Les armes han un custum que manera és de luytar, que ab la manya que hom li pararà, si l'altre sap bé desparar el derrocarà, Jaume I, Cròn. 155. Dels almugàvers que hi havia bé dos mil van tremetre llurs darts... e les ballestes van desparar a colp, Muntaner Cròn., c. 152. Mel sospir són los trabuchs que eu despar, Jordi de Sant Jordi, i. Dauid... desparà la fona e ferí a Golies en mig del front ab una de les cinch pedres, Villena Vita Chr., c. 265. Fonch desparada tota la artilleria de la ciutat, doc. a. 1529 (Ardits, iii, 406). A mestre Bernat Esteve per disparar los bursons, doc. a. 1548 (Segura Hist. Sta. Col. 170). Se sentí en lo cel com si se disparaven algunes artilleries, Rúbr. Bruniquer, v, 12. Voladora sageta que es despara, Canigó ii. Els dardells que els francesos li desparen, Picó Engl. 33. Arquers de les altures qui desparau el llamp, Costa Trad. 171. Ets artillers desparen es canons, Alcover Cont. 210. Com si s'hagués disparat un ressort al seu dessota, Ruyra Parada 33.
|| fig. Lo Senyor... envers lo cel començà a muntar..., e aquí desparà lo gran e melodiós so de trompetes e instruments e cants angelicals, Villena Vita Chr., c. 258. Un homenet roig... va preguntar-li... disparant-li 'ls mots com si li etgegués un tiro, Pons Auca 268. Relotge... lo qual... súbitament desparant, toca la campaneta de les hores, Cordial 12.
    Fon.:
dispəɾá (pir-or., or., bal.); dispaɾá (occ.); dispaɾáɾ (val.); despaɾá (Sort, Tremp, Balaguer, Ll., Gandesa); dəspəɾá (Empordà, Mall.); despaɾáɾ (Val.).
    Etim.:
compost de parar i del prefix des- o dis-. El significat originari del mot és ‘fer cessar d'estar preparat’ (V. desparar). Les formes antigues i més llegítimament catalanes són les que porten el prefix des-; les començades amb dis- són relativament modernes i probablement d'influència castellana.