DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSOLDRE (i ant. dessoldre). v. tr.
Desfer una cosa separant les parts de què és formada; cast. disolver. «Heu de dissoldre aquesta pastilla dins un got d'aigua». Dissoldre una societat: fer-la cessar d'existi., fer que els seus membres deixin d'estar associats. Dissoldre's una reunió; desfer-se, separar-se els qui estaven reunits. Los elements qui's desolven en lo cors corrompable per generació se muden en altre cors, Llull Dem. 101. Vós avets creada la primera matèria... per tal que ab ella engenrets los animals e'ls vegetables, e ab ella los descomponats e'ls dissolvats, Llull Cont. 31, 10. Com natura descompon e dessoluu alcun cors, adoncs se mou la matèria a corrompre la forma de aquell cors, Llull Cont. 151, 16. Natura usa de son cors obrant generant o desolvent, Llull Cont. 172, 29. Ab cella faç matexa que mort dissol a la fi, Febrer Purg. xvi, 38. Tots los elements se dissolran per sobres de calor, Canals Carta, c. 72. En aquesta malaltia... usat de coses que la dissoluen e la tiren enfora e la maduren, Tres. pobr. 32. Los quals li foren stats donats de fet si la dita Cort no fos stada licenciada o dissolta, doc. a. 1452 (Boll. Lul. ix, 328). Se va disoldre sa reunió, Roq. 19. Aconseyam a ses empreses mallorquines de vapors que se disolgan, Ignor. 69.
    Fon.: disɔ́ɫdɾə (Barc.); disɔ̞́lðɾe (Val.); dizɔ̞́ɫdɾə (Palma).
    Conjug.: segons el model absoldre.
    Etim.: del llatí dissŏlvĕre, mat. sign.