DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSORT f.
Mala sort; cast. desgracia. Per ma dissort, se'n vola bonic com un estel, Atlàntida vi. Pobre cor meu! Entre festes | més se plany de sa dissort, Orlandis Poes. 5. Y tal si era cert, per dissort meva, Pons Com an., 72.
    Refr.—a) «En tota dissort hi ha un conhort» (Men.).—b) «De la dissort de Judes, Sant Macià en tengué ventura» (Mall.).
    Fon.: disɔ́ɾt (Barc., Val.); diʦɔ̞́ɾt (Mall., Men.).
    Etim.: compost del prefix privatiu dis- i del substantiu sort.