DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISTRIBUIR v. tr.: cast. distribuir.
|| 1. Dividir entre diferents persones o animals, donant una part a cadascun. Con sengles officis són per sengles officials distribuits, Ordin. Palat. 8. Los dits almoyners als pobres de Christ encontinent distribuir aquell [vi] volem e manam, ibíd. 21. Y aquella vaixella prenguem e destribuym entre los nostres soldats, Pere IV, Cròn. 365. El rey e príncep... distribuesca degudament las honors e béns, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 11.
|| 2. Repartir entre diferents llocs o indrets. Les venes distribueixen la sanch per totes les parts del cos, Lacavalleria Gazoph. Tota la sucositat del chill... distribueix per tot lo fetge, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 6. Canalisàs ses aygos y les distribuís per dins Ciutat, Ignor. 9. Especialment: a) Tornar posar dins els respectius caixetins els tipus d'impremta en desfer els motles.—b) Escampar una cosa per parts iguals o proporcionades, de manera que cobreixi uniformement una superfície, com és ara, la tinta d'impremta damunt els rodets i el motle de la màquina.
|| 3. Despendre diners o altra cosa en diferents aplicacions. Los quals pròmens aquelles [lliures] despenen e distribuesquen en la dita armada e no en àls, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 114). E que's distribuesca al servey de les lantes e ciris, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Es la mia voluntat lo distribuesquen en los sufragis que ben vist los aparexerá, doc. a. 1852 (Hist. Sóller, ii, 952).a) fig. Dexa semblants coses a hòmens otiosos vans e illiterats, car lo teu enginy no's deu distribuir en amor, pus altres coses li són degudes, Metge Somni iii.
|| 4. Dividir una cosa donant a cada part la col·locació o destinació convenient. De la una banda de les dues en què haurà distribuït son auditori, Ordin. Univ. 1596, fol 25. Un casal antich apuntalat y mal distribuhit, Roq. 40. Apagat el foc i distribuït a l'entorn de l'arbret les sis gàbies dels reclams, Ruyra Parada 58.
|| 5. (molt dialectal) Malgastar, destruir, fer malbé (diners, roba, mobles, etc.) (Men.); cast. destruir. «En pocs anys ha distribuït una fortuna». «Aquests al·lots no són empradors: tot ho destribueixen!» (Men.).
    Fon.: distɾiβuí (Barc., Palma); distɾiβuíɾ (Val.); més vulgar, dəstɾiβuí (or., bal.); destɾiβuíɾ (val.); dəstɾəβuí (mall., men.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí distribŭĕre, mat. sign. El significat || 5 s'ha originat per influència de destruir.