DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DO m.
La primera nota de l'escala musical; cast. do. Lo seu cornetí..., corre a cercar-lo..., s'afina el buf ab un do sol mi do, amunt y avall, Vilanova Obres, iv, 245.
    Fon.: dɔ́, dó (Barc., Val., Palma).
    Pl.: dos.
    Var. form.: dut.
    Etim.: de l'italià do, mat. sign., forma que ha substituït en els temps moderns a l'antic ut dels músics medievals.

2. DO m.: cast. don.
|| 1. Acte i efecte de donar; cosa donada o cedida graciosament. Ua-te primerament acordar ab ton proxme a cui mal auràs fait, car enant no redebria tu ni ton do, Hom. Org. 5. Uolem que prengats lo bouatge sobre nostres hòmens e donam-uos-ho en do, Jaume I, Cròn. 50. Trameséssets lo Fill pendre carn humana, de la qual carn vós feés do e misericòrdia al humà linatge, Llull Cont. 330, 7. Aloma pregà Blanquerna que li donàs un do, Llull Blanq. 7. Lo rey... féu molt gran festa, e féu cavallers, e donà grans dons a cavallers e juglars, Desclot Cròn., c. 2. Faeren molts bons dons als dits missatges, Muntaner Cròn., c. 22. Fa lo do plasent e graciós lo que prestament lo dóna, Tirant, c. 198. Y ara pendreu dos anyellons | nats ha dos dies: pobres dons, | rància costum de l'antiguea, Oliver Obres, i, 243. Però nosaltres cap do no podem conservar, Carner Bonh. 105. No prendre una cosa ni en dons: no acceptar-la ni regalada (Massalcoreig). «Vaja un regalo! No ho pendria ni en dons!»Donar a tot do: donar completament, sense restriccions, incondicionalment (Montblanc).
|| 2. Virtut, benefici i en general tot allò que rebem de Déu o de la naturalesa sense posar-hi de la nostra part res per obtenir-ho. Dons de l'Esperit Sant: set perfeccions habituals concedides a l'home perquè pugui millor seguir les il·lustracions i mocions de l'Esperit Sant. Do de gents: gràcia especial o conjunt de qualitats atractives amb què una persona es guanya la benevolència i simpatia de la gent que tracta. Do de llengües: facilitat extraordinària per a aprendre de parlar diverses llengües. Una dona... no sabia los XIII articles ni'ls VII dons que'l Sant Esperit dóna, Llull Blanq. 34, 5. A la qual Anna era donat do de prophetia en singular grau, Villena Vita Chr., c. 9. Singular corona... ab VII fermalls, ço és los VII dons del Sanct Sperit, presentada a la Mare de Déu, Villena Vita Cr., c. 48. Tot do noble, axí com és do de natura, do de dignitat real, do de victòria de enemichs e do acabat... tots vénen e devallen del Pare de les llums, Pere IV, Cròn. 19. Yo administre fort mal los dons que Déu m'ha donats, Eximenis Conf. 16. Plena de dons e de béns gratuits Imperadriu, Jordi de Centelles (Trobes V. Maria [97]).
    Refr.
—«No miris es do, sinó es bon amor»: es diu per significar que cal apreciar la bona voluntat del donador més que la vàlua d'allò que es dóna (Mall.).
    Fon.: dó (Barc., Val.; Palma).
    Etim.: del llatí dōnum, mat. sign.