DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DONZELLA f.
|| 1. Dona verge; cast. doncella. «Bons pastors, entrau, entrau, | i veureu mare i donzella | que ha parit un infant | que n'és una meravella» (cançó pop. Mall.). Con paraula dix, Sènyer, que vós fos nat de donsella verge, la paraula dóna significat que aquella cosa sia impossíbol, Llull Cont. 155, 13. Null homo... no'n sia privat, ne dona ne donzella, Desclot Cròn., c. 4. De dotze [anys] fins que la dona ha marit se appella donzella, e diu que edat de maridar la donzella comença a XVIII anys, Eximenis Dones, 14. Venint a lohar la mare donzella | d'aquell redemptor de tota natura, Trobes V. Maria [116]. Callar és millor que perjudicar nenguna donzella, Proc. olives 808. Eleyescan [per formetjar] una donzella de catorze anys acomodada y polida, Agustí Secr. 152. Enganyen les donzelles i viudetes també, Massó Croq. 182. a) Dona no maridada que està al servei d'una senyora; cast. doncella. Aquella regina... era gelosa del rey e de una sua donzella ab la qual lo rey volenters parlaua per les plaents paraules que la donzella hauia, Llull Felix, pt. i, c. 1. La regina d'aycel logar si s'anava riba la mar ab ses donçeles deportan, Biblia Sev. 191 vo. Fo la senyora regina ab les sues donzelles y cort, doc. a. 1395 (Ardits, i, 52). La reyna Esther | ... | quant li vingué | ben habillada, | acompanyada | de ses donzelles, Spill 11009. Com les dones e donzelles de la comtessa veren fer tan strem plor, Tirant, c. 3.
|| 2.   Peix de diferents espècies del gènere Julis, i especialment la Julis vulgaris i Julis mediterranea (or., val., bal.); cast. doncella. Se ven la liura carnisera dels sparrayons, doncellas y torts, un sou, doc. segle XIV (Boll. Lul. vii, 120). Mal viatge ses donzelles, que espipellant fan net s'am, Roq. 41.
|| 3. Planta de l'espècie Cytinus hipocistis, que és de color vermell encès i es cria paràsita damunt les arrels d'altres plantes; cast. doncella.
|| 4. Cercadits, inflamació molt dolorosa que recorre el dit (Mall., Men.); cast. panadizo. Tres dolors són: squinència e pestilència e donsela al cap del dit, Libre de tres, 97. Naxença en los dits o donzella: Paronychia, Pou Thes. puer., 158 vo.
    Cult. pop.—Ball de les donzelles: dansa cerimoniosa que es ballava a Granollers el dilluns de Carnestoltes, i en la qual prenien part nombroses parelles de fadrins i fadrines presidides per una parella distingida (els davanters) que portava agafada una cinta. El ball era d'escàs moviment, i la lletra que s'hi cantava era aquesta: «Ell en punteja, en punteja, | ella en punteja en peu pla; | porta mitgetes de seda | i faldellí de lilà. | Marieta posa el peu ençà, | Marieta posa el peu enllà; | ella en punteja, en punteja, | ella en punteja en peu pla; | porta mitgetes reixades | i faldellí amb farbalà» (cf. Amades BPV, 199 i ss.).
    Refr.—a) «La donzella, flor de meravella»: vol dir que així com la flor de meravella oberta de matinada, a penes li ha tocat el sol ja es mostia, així també una fadrina és tan delicada, que en començar a sortir al mig, perd bona part del seu mèrit i valor (Mall.).—b) «No hi ha donzella sense amor, ni prenyada sens dolor» (Barc.).—c) «La donzella retirada serà la més ben casada»; «La donzella recatada serà molt bona casada».—d) «La donzella recatada, a la feina i retirada».—e) «La donzella no s'enuig, que la ventura no li fuig»: vol dir que la fadrina honesta trobarà bona ventura sense impacientar-se.—f) «Per casar filles donzelles, no venguis moltons ni ovelles»: vol dir que no cal frissar massa de veure casades les filles.—g) «Vinya vora de camí, hort vora de ribera i donzella finestrera, tenen sempre mala fi».—h) «Si donzella és aplicada, no ho serà sempre casada» (Griera Tr.).
    Fon.: dunzéʎə (or.); donzéʎɛ (Ll.); donzéʎa (Tortosa, Cast., Al.); donséʎa (Val.); donzə́ʎə (Mall.); dunzə́ʎə (Ciutadella); dunzέʎɛ (Maó).
    Intens.: donzelleta, donzellica, donzellina, donzellona.
    Etim.: del llatí dominicĕlla, ‘senyoreta’.