DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DORMIR v.: cast. dormir.
|| 1. Estar una persona o animal en l'estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d'altres funcions vitals. a) intr. No dormes dementres que ton enemich vetla, Llull Mil Prov., c. 11. En axí que ab alegre vaje e siga e dorma e vetle, Llull Cont., c. 2. Despertat has lo leó que dormia, Metge Somni iv. La son es va apoderar de nosaltres com si dormíssim en un bon llit, Massó Croq. 187. Lliberts de penes dormen ab so tranquil els meus fillets, Salvà Poes. 13. Dormir de sobines: dormir descansant damunt l'esquena. Jauen a la vorera tres soldats, | l'un de sobines dorm, Alcover Poem. Bíbl. 62. Dormir fort: dormir profundament, amb gran dificultat per a despertar-se. Com se'n calàs | una gran tassa, | ell begué'n massa, | lo fort dormir | fou tost morir, Spill 1553. Dormir arreu: dormir fort (Mall.). Dormir a pler, o dormir a perna alta, o cama alt, o dormir com un peix (Mall.), o dormir com un sant (or., occ.) o com un àngel (Bages, Segarra), o com un innocent: dormir amb gran tranquilitat, en repòs complet. Estos fadrins se giten en la càrrega, y dormen en la cama en alt com uns jarnegos, Rond. de R. Val. 48. Prou deu esser lo coval | de vell-marí gran alcova | per dormir-hi ben a pler | demunt la marina molsa, Costa Agre terra 163. Es meu porquer dins sa paia deu dormir com un peix, Alcover Cont. 11. El Ros, esternellat, dormia com un ignocent, sense oir res, Víct. Cat., Ombr. 74. Dormir d'un so (o d'un son, o d'una sonada): dormir sense interrupció. Dormiren tot d'un so fins a les quatre de sa matinada, Ignor. 44. La idea de dormir molt fort s'expressa amb moltes comparances, com: Dormir com un tronc, o com un soc, o com una rabassa, o com el guix, o com un sauló, o com un xot, o com un còdol, etc. La idea de dormir fluix, amb facilitat per a despertar-se, s'expressa amb frases com aquestes: dormir de puput, dormir de conill, dormir com les llebres, dormir amb un ull obert, etc. L'amor sempre està despert, | ... | fins quan dorm té un ull obert | com les llebres penyaleres, Colom Juven. 34.—b) tr. Dormir un so: fer una dormida, dormir una estona sense interrupcions. Dormir la sesta: fer migdiada, dormir durant les hores immediates al dinar. No s'oïa més que l'apagada bronidissa dels insectes com lleu rugall de la natura dormint la sesta, Galmés Flor 20. Dormir la mona: dormir a conseqüència de l'embriaguesa. Perquè dormiu la son feixuga de la terra?, Riber Sol ixent. A causa d'una mala nit, mig dormida a becaines, mig vetllada entre crits, Ruyra Flames 37.
|| 2. intr. Passar la nit ajagut per reposar. Dormir al ras: passar la nit a l'aire lliure, sense cobri. Encara lo senyor de la nau deu fer jurar l'escriuà que ell no dorma en terra, Consolat, c. 59. Anar a dormir: anar-se'n a jeure per reposar. Manà lo senyor rey que tot hom anàs dormir, Muntaner Cròn., c. 55. Com deuràs anar dormir, prin un glop de bon vinagre, Flos medic. 176. El meu intent és d'anar a dormir a Evol, Massó Croq. 23. «On dormirà la núvia anit? | Sota d'un roseret de roses, | sota d'un roseret florit. | Ella diu que no hi vol anar | perquè no sap on dormiria, | perquè no sap on dormirà. | Ella diu que no hi vol anar | perquè si plou se mullaria, | perquè si plou se mullarà» (cançó pop. de l'Empordà). Especialment: a) Jeure carnalment. O fiu raptus que la haguí per força, o dormí ab ella en la església, polluint aquella, Sermo septem art. Viu rocegar | una fornera | sols per tercera | e conduir | son fill dormir | amb ses loçanes | parroquianes, Spill 1874. Que sent molt vell, dormi ab elles per recrear, Somni J. Joan 1064. Si portau din din, dormireu ap mi, «Cancion muy gentil» (Cançon. Satír. Val.).
|| 3. refl. Adormir-se; posar-se a dormir. Ell se'n partí, | ella's dormí, Spill 1906. Dormir-se a la ombra d'un arbre, Isop Faules 4. Lo mateix somni li ve quan en son llit s'ha dormida, Verdaguer Idilis. (V. adormir).
|| 4. fig. Esser mort; reposar en la mort. Daniel... denuncia que'l gran príncep Michael se llevarà, y molts d'aquells qui dormen en la polç de la terra se despertaran, Metge Somni i. Des d'avui dormirà en son mauseol, Canigó ix. Filla mia, dorm en pau, Picó Engl. 40. No basta que els cadàvers no dormin en llur vas, Alcover Poem. Bíbl. 72.
|| 5. Romandre inactiu, no obrar quan caldria fer-ho, quan podria obrar. Encara dins la pols d'aquelles cordes | notes dormien de dolçura pàtria, Costa Trad. 12. Si voltros no dormísseu tant y escoltàsseu aquuells qui us avisen per bé, Ignor. 41. Ses nostres tropes no dormien, Aurora n.o 277. Dormir el guix: eixugar-se el guix, ciment, etc.
|| 6. intr. Pensar més d'un dia en una cosa; meditar-la bé, sense precipitació. Penseu-vos-hi bé, Saura..., dormiuhi: preneu consell des capçal, Ruyra Pinya, ii, 136.
    Loc.—a) Dormir segur, o dormir descansat: estar tranquil, no tenir por del que pugui esdevenir. Dormiu descansada, ja tendrà billet, Ignor. 10.—b) Dormir a l'aguait: despertar-se tard, o descuidar-se d'allò que cal fer.—c) Dormir a sa palla: esser ba doc, no veure els perills o les enganalles que es preparen (Empordà, Mall.).—d) Els qui dormen d'una orella: els mossos d'esquadra, que porten un capell amb la ventalla alçada només d'una banda (Penedès).—e) Dormir d'un bon so: no saber una cosa que caldria saber i que tothom sap (Tarr.).—f) Semblar un menja i dorm: esser molt lent en l'obrar (Cardona, Solsona, Gironella).—g) No dormir totes les hores que es té son: no estar tranquil, tenir mals de cap (Tarr.).—h) Et farem dormir descalç: es diu com amenaça, humorísticament, a les criatures que no fan bondat (Llofriu).
    Refr.—a) «Qui molt dorm, poc aprèn».—b) «Qui molt dorm, poc viu»; «Qui dorm, no viu».—c) «Qui dorm, no pilla peixos» (Mall.); «Qui dorme, no pilla peixo» (variant que mostra el seu origen italià, Mall.); «Guineu que dorm, no menja gallina» (Barc.); «Qui dorm no rega» (Val.).—d) «Qui juga, no dorm».—e) «Qui dorm, menja son» (Manresa).—f) «Com més dormen, més son tenen» (Mall).—g) «Els vells perden es dormir i cobren es grunyir» (Mall.).—h) «Jove que vetlla i vell que dorm fort, senyal de mort» (Urgell, Segarra, Val.).—i) «Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a sa palla» (Mall., Men.).—j) «Menjar servit, i dormir en lo llit» (Manresa).—k) «Qui dorm, reposa i deixa reposar» (Manresa); «Qui dorm, no peca» (Mall.): es diu per elogiar les virtuts del dormir.—l) «Si no dormen els ullets, descansen els ossets»: vol dir que encara que no tinguem son, ens convé anar al llit per reposar el cos (Barc., Val.).—m) «Qui bé sopa, bé dorm» (Griera Tr.).—n) «Qui sopa massa a la nit, no dorm sossegat al llit» (Banyoles).—o) «Qui dorm massa, té el cap de carabassa» (Tremp).—p) «Menjar i beure, assentat; i dormir de costat» (Val.).—q) «Dorm per alt, que no et sabrà mal» (Griera Tr.).—r) «El dimoni mai dorm» (Men.).—s) «Quan dorm, mai plora»: es diu irònicament de qualcú que no obra bé sinó quan dorm, o sia, no mai.—t) «Quan els fiets dormen, els àngels reposen» (Men.).—u) «Sa primera vegada dormen amb sa mare»: vol dir que una vegada ens podem enganyar o equivocar, però que ja estem escalivats i no tornarem a caure en l'equivocació o en l'engany (Men.).—«El dormir assacia tant com el menjar» (Val.).—x) «En Benidorm, el qui molt vetla, poc dorm» (refrany valencià).—y) «No dòrmigues en terra, que et trobaràs baldat o gelat» (Tortosa).—z) «Lo dormir no vol presses»: vol dir que per a dormir bé cal estar tranquil (Tortosa).
    Fon.: duɾmí (pir-or., men., eiv., Sóller, Artà, Inca, Llucmajor); doɾmí (occ., Maestrat, Palma, Manacor, Pollença); doɾmíɾ (Cast., Val.); rumí (Alg.).
    Conjug.: segons els paradigmes adjunts.
 
    Etim.: del llatí dormīre, mat. sign. || 1.