DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DRETURER, -ERA adj.
|| 1. Que va dret, en línia recta; cast. derecho. Vindria dreturer del fons del espay de devant meu, Oller Fig. pais. 235. La Francisca emprèn pel camí dreturer, Bertrana Herois 105. Els seus ulls varen dirigir-se, inquisitius y dreturers, al cap de la taula, Girbal Pere Llarch, 238.
|| 2. Conforme a la regla de veritat o de justícia; cast. recto, justo. Si no era altre seggle on fossen guardonats, no seríets vós dreturer, Llull Cont. 169, 16. Les obres de Déu són fetes e ordenades ab tota saviea e ab tanta scièntia e ab compliment de volentat gloriosa dreturera, Llull Cont. 151. Era dels dreturers reys qui al món fos, Muntaner Cròn., c. 73. Conué a la gent que's guarden de mal enamich, e de fals amich, e de rey no dreturer, Jahuda Dits, c. 2. Seran punits per lo jutge dreturer, Genebreda Cons. 192. L'ofici d'aquests dos jutges... és informar consells eguals e dreturers sens acceptació de persones, Scachs 25. La fe christiana, la qual sola és cathòlica feel e dreturera, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 5. Fills d'una rassa dreturera y forta | que unia el seny amb l'ímpetu, Costa Horac. 89.
    Fon.: dɾətuɾé (Barc., Palma); dɾetuɾéɾ (Val.).
    Etim.: derivat de dretura.