DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EDIFICAR v. tr.: cast. edificar.
|| 1. Construir; fer una cosa posant unes damunt les altres les peces que han de formar-la. Qual és lo loc en què edifficarets vostra habitació?, Llull Blanq. 7. Un rey edifficaua un gran palau, Llull Fèlix, pt. 1, c. 12. Aquells dos richs hòmens edificaren una ciutat, Muntaner Cròn., c. 261. Dels quals ells han edifficat altar en l'esgleya, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 179). No's pot dir que en Assia, dones no hagen edificades ciutats notables, Metge Somni iv. Les amaçones | edificaren | temple bellíssim, | mas nefandíssim, Spill 9434. El patriarca edificà un altar solitari, Alcover Poem. Bíbl. 21. a) usat absolutament: Construir cases o habitacions. Los murs, les torres, los valls... són a defeniment de la Senyoria e dels ciutadans, e negú no pot aquí edificar, ne portes ne altra obra fer, Cost. Tort. I, i. Les arenes... no han en si fermetat, per què no hi pot hom edifficar, Genebreda Cons. 78.
|| 2. fig. Bastir, formar sòlidament (una doctrina, una entitat moral, una societat, etc.). La dona discreta e sàuia ediffica e exalça la sua casa, Villena Vita Chr., c. 197. Y allò edificha del contentament la gran fortalea, Proc. olives 1827. Les revolucions destruexen sense arribar a edificar, Obrador Arq. lit. 60. Aqueixa energia torbadora que edifica destruint, Galmés Flor de cart 147.
|| 3. fig. Fomentar la vàlua moral d'algú pel bon exemple o pel bon ensenyament. Ocupar la lengua sua sols en loar nostre Senyor Déu e en edificar lo prohisme, Villena Vita Chr., c. 45. Edificar mal als altres, donar mals exemples als altres, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. fig. Instruir plenament sobre una persona o cosa. «Ja us edificaré jo sobre això» (Fabra Dicc. Gen.).
    Fon.: əðifiká (Barc.); eðifikáɾ (Val.); əðífiсá (Palma).
    Var. ort. ant.: edifficar; edifichar; hedificar; hedifficar; edeficar.
    Etim.: pres del llatí aedĭfĭcare, mat. sign.